Nòmenes de Logu: memòria istòrica colletiva e individuale

Lo sguardo di Giuanna Dessi sull’importanza dei toponimi in Sardo. Un contributo subito accolto da S'Indipendente, in sintonia con il lavoro che ANS sta svolgendo e divulgando da diversi mesi sui toponimi stessi, come atto di recupero e sviluppo della coscienza nazionale. Vedi tutti i toponimi raccontati dall'Assemblea Natzionale Sarda.

de Giuanna Dessì


A faghet a bìvere unu logu sena ddu nomenare?
Is nòmenes pròpios de is logos sunt in totue una presèntzia familiare e asseliadora ma chi s'ismèntigat, pro su simple fatu chi ddus imperamus feti cando nos serbint.
Cale si siat biàgiu in is caminos de Sardigna nos mustrat nòmenes de logos. Cussos nòmenes tenent un'istòria, preguntende·si e ite cherent nàrrere nos donat sa possibilidade de dda connoschere.
Rios, biddas, sartos, giaras, pranos, caminos e montes: is nòmenes de totu cussos logos nos informant de s'istòria issoro e nos permitint de torrare a cumpònnere is trasidas de òmines e fèminas chi ddoe ant bìvidu e de ischire comente est chi biviant.

Fidare is nòmenes de logu sena ddus istropiare nos donat sa possibilidade de informare is eredes benidores subra s'istòria nostra, de informare subra sa cussèntzia identitària de antis chi si faghet voluntade de pigare parte a una cussèntzia de apartenèntzia chi galu depet èssere. Ddoe at una relatzione tra s'òmine e su logu, tra sa sotziedade e su logu in ue cussa sotziedade costruet e fràigat. Custa bighinàntzia tra persone, logu e su nòmene suo, nos mustrat comente is topònimos sunt faineris tantu de fraigadores de logu, cantu de identidade de logu, e finas de su chi sunt is persones chi in cussu logu sighint bivende.

Oe in die unu nùmeru mannu de topònimos est isparèssidu. Is resones de custa ispèrdida sunt medas:

- sa lege narada "delle chiudende", chi at causadu sa pèrdida de is trèmenes antigos cando prus terras ddas ant aunidas in una noa e prus manna chi at pigadu àteru nòmene o non nd'at pigadu perunu;
- àtera càusa sunt is amministratziones e su pragmatismu chi ddas òbligat a numenare is logos cun literas e nùmeros “parcella L-33”;
- àtera càusa sunt is impreados chi ant trascritu (male) is nòmenes, colados dae faeddos a paràulas, sena connoschere sa limba de su logu;
- àtera càusa est s'italianizadura de is faeddos chi ant pèrdidu sentidu pro is sardos etotu, comente cunseguèntzia de non ddus impreare e duncas ddus ant remplasados cun sa traduida in italianu;
- pro ùrtima, ma non comente importu, càusa: is sardos matessi chi mudant su nòmene de su logu pro ddu furriare, a pàrrere issoro, prus atrativu o esòticu, o prus italianu, o prus inglesu, o prus ebbia. Pensade pro esempru a cuddu operadore turìsticu de “Cala Gonone” chi una bella die at detzìdidu de mudare su topònimu "Pìgiu de laore" (superfìtzie manna semenada a trigu in tempus de "bidatzone”) in "Piscine di Venere", travolchende totu s'istòria de unu logu, mudende·lu in logu de vacàntzia ebbia, sena àtera atrativa si nono plàgia e mare, sena istòria nen benidore si nono cussu de ddoe colare duas chidas in su mese de trèulas.

Nomenare est a si nde apoderare, e difatis cussu est acontèssidu. S'operadore turìsticu s'est furriadu mere de unu logu e de s'istòria sua, istòria chi issu o non connoschet, o non ddi interessat, e istòria chi mancu is generatziones benidoras ant a connoschere.
Craru est chi s'iscumparta de is topònimos est acapiada, a forte meda, a s'iscumparta de sa limba sarda e si unu tempus podìamus imputare s'Istitutu Geogràficu Militare pro aere istropiadu unos cantu nòmenes de logu (Malu'entu in Mal di Ventre; Ìsula de is Càvurus in Isola dei Cavoli, e custos sunt feti unu esempru ca in realidade sunt millas de millas) oe in die est contras a nois etotu chi depimus puntare su didu (Flumentòrgiu in Torre dei Corsari; Portu Cuadu in Portoscuso; su Portu in Poetto; Plagemesu in Spiaggia di mezzo; Nùgoro in Nuòro) ca siat pro preitza, siat pro pagu o nudda contivìgiu de su logu in ue istamus, sighimus burrende e istropiende (o lassende chi acontessat sena nos furriare) nòmenes chi sunt lòmpidos finas a nois belle che intreos, chi ant aguantadu a àteros pòpulos e àteras limbas e chi oe s'isperdent a càusa de trascuradesa.

Ddoe at, in prus, un'àteru problema: is giòvanos de oe, sena peruna (o tropu pagu) connoschèntzia de sa limba sarda, cando òcupant terras chi non ant mantènnidu unu topònimu, torrant a nomenare su logu, in manera creativa, imperende “paràulas” chi non tenent peruna relatzione cun su logu e duncas agatamus “tanca non isco ite” in ue tancas non ddi ddoe aiat, agatamus “ranch non isco ite...” in ue ranch non si dd'at bidu mai.

Nois, is sardos, depimus mustrare e pedire respetu pro totu su pretzisu de su connotu sardu. Tenimus su dovere de contare a fìgios, nebodes, istudiantes, frades, sorres, amigos e ite cheret nàrrere su nòmene de unu logu: Maitopis e ite cheret narrere a dd'ischis? Pìgiu de laore, e ite cheret nàrrere a dd'ischis? Buddi-Buddi e ite cheret nàrrere a dd'ischis? Ispuligidenie e ite cheret nàrrere a dd'ischis? E cando mancu non dd’ischimus, nos informamus e nde boddimus s'erèntzia chi sa terra nostra nos pedit pro sighire a in antis che a logu e che a pòpulu.



Foto de presentada: laltrasardegna.com