S’ora de agire est como. Is giòvanos de Mandrolisai e Barbàgia pro sa sanidade

Diamo notizia della mobilitazione giovanile che sta nascendo in risposta al menefreghismo e alla noncuranza con le quali si sta lasciando morire il Presidio Ospedaliero San Camillo di Sorgono. Nell'articolo, i punti salienti dell'appello "Is giòvanos si curant... de su territòriu: firma pro sa sanidade de su Gennargentu-Mandrolisai!".


De Riccardo Pisu Maxia


Is giòvanos de su Gennargentu-Mandrolisai, is chi bivint in su territòriu ògnia die e is chi sunt larganos pro traballu o istùdiu, si sunt orròschidos de sa contratzione progressiva de is servìtzios essentziales e si sunt aunidos pro fàere pressione a sa polìtica. Custos giòvanos creent chi su tzentru de sa Sardigna apat unu benidore in su fronte produtivu, sotziale e culturale e gherrant contra a s'idea de unu destinu de ispopulamentu e acunortu pro is biddas issoro. 

Ma, pro sighire a nche crèere - iscrient in unu documentu chi est essidu sàbadu 8 de Maju - sunt netzessàrios cuddos "sèrvitzios sena de is cales non faghet nemancu a s’imaginare sa vivibilidade de su territòriu nen is prospetivas de isvilupu". Unu de custos servìtzios est sa sanidade, chi arriscat de tocare unu puntu sena furriada pro more de su declinu costante de is prestatziones e de is orgànicos de su PO San Camillo de Sòrgono, riferimentu pro 17 milla persones.

Difatis, cun su DM 70/2015, su PO San Camillo est istadu declassadu a “ispidale de zona discumbeniosa”, ma a su presente - nant is giòvanos - "semus ancora a tesu dae s'adeguamentu previstu, nointames is assiguramentos chi a manera periòdica arribbant dae s'Assessoradu Regionale a sa Sanidade e dae sa Diretzione ATS Sardigna e ASSL Nùgoro. Adeguamentu chi diat dèpere batire un'afortigamentu imbetzes chi, comente acontesset oramai dae annos, a una impoberida progressiva chi at corfidu mescamente is grustos prus dèbiles de sa populatzione de su logu nostru, minende su deretu a sa salude e a is curas".

Marco Marrasjpeg


S'elencu de is fartas est longu, ma is cosas chi prus ispantat sunt:

  • is salas operatòrias firmas pro s'ausèntzia de unu chirurgu e de un’anestesista;
  • sa farta de machinàrios isterilizantes pro s'endoscopia; 
  • is 1200 patzientes chi dae 5 meses ispetant su càmbiu de su diabetòlogu;
  • dae diora mancant su fisiatra e unu mèigu de guàrdia anestesista; 
  • nch'est unu mèigu de ruolu ebbia in su Prontu Sucursu. 

Su chi at fatu inchietare is giòvanos est istada sa noa de is pensionamentos imbenientes, pro more de is cales, a pustis de su stop de su repartu de chirurgia, arriscat de serrare finas su repartu de meighina generale e cun issu su DH oncològicu chi serbit 600 patzientes. 

In unos cantos passos de s'appellu, is giòvanos amustrant de èssere cussentes de su chi est acontessende e nant: "Diamus pòdere sighire cun s'elencu, chi a dolu mannu est connotu prus che totu dae is tzitadinos de su territòriu chi bivent ògnia die tales disservìtzios subra de sa pedde issoro, ma nos paret pretzisu a pònnere deretu una sollitzitatzione a totu sa polìtica sarda pro chi pighet in càrrigu sa chistione.

Est lòmpida s’ora de afrontare a manera sèria su declinu de is àreas internas, ponende in fatu pro cumintzare
a unas cantas respostas giai programadas chi diant pòdere risòlvere in parte sa farta de is deretos basilares garantidos de tzitadinàntzia. Semus chistionande in antis de totu de s'Istrategia Natzionale de is Àreas Internas, de sa cale faghimus parte in calidade de territòriu pilota cun un'istrategia de àrea aprovada ma chi no est ancora esecutiva pro ritardos de sa Regione.

In s’Istrategia Natzionale de is Àreas Internas, difatis, "sunt prevìdidos fintzas servìtzios sanitàrios noos difùndidos in su territòriu e orientados a sa continuidade assistentziale, cun sa leada in càrrigu “globale” de sa persone. Si faeddat de s'afortigamentu de su servìtziu de Curas Domitziliares Integradas (CDI) de I°, II° e III° livellu e Palliativas (CDP); de s'afortiamentu de is potecarias; de s'integratzione de su servìtziu dedicadu a su Percursu Nàschida, cun 2 ostetricas de comunidade chi s'ant a dèpere mòvere in su territòriu pro garantire pianos individuales de gestione de sa gravidàntzia; de s'ativatzione de su servìtziu de Case Management e de Mobility Management in àmbitu sanitàriu; de s'isperimentatzione de unu sistema de telemeighina e teleassistèntzia".

In s'idea de sanidade chi su comitadu proponet no nch'est, duncas, un'ospidale tzentralizadu. Su chi serbit est "afortiare e difùndere sa sanidade in su territòriu, acurtziende is servìtzios a is persones – cunsiderande finas sa pertzentuale semper prus arta de antzianos, malàidos crònicos e/o fràgiles –, sustenende sa meighina de initziativa, sa preventzione e s'annestru sanitàriu, allebiende gasi su tassu de ospidalizatzione e megiorende de cunsighèntzia fintzas sa gestione econòmica e organizativa de su polu ospidàlicu".
Non mancant is esempros virtuosos in s'apellu: "bastet pensare a su ruolu chi at tentu su San Camillo in sa suministrada de su vatzinu contra a su Covid-19. Lòmpere a is ispidales de Nùgoro o Aristanis diat àere rallentadu a seguru sa campagna vatzinale in su territòriu, chi imbetzes est sighinde lestra".

Su testu intreu de s'apellu, chi s'agatat carcande inoghe, sighit cun una sèrie de "pedimus" indiritzados a su Guvernu Regionale, a s'ATS Sardigna e a s'ASSL de Nùgoro, a sa responsàbile de su PO San Camillo, a sa Diretora de su Distretu de Sòrgono, a totu su personale sanitàriu e a is rapresentàntzias sindacales suos.

Ma su destinatàriu printzipale sunt is giòvanos, pro pònnere sa firma issoro, pro chi cumpartzant custu apellu e pro fàere ischire a is àteros si sunt interessados a contribuire a manera ativa a custu percursu de pretesa. "Pro - iscrient - conchistare su deretu a sighire a bìvere in is biddas nostras o pro bi pòdere torrare, s’ora de agire est como".

Mattia Melisjpeg



Fotografias: Mattia Melis, L'Unione Sarda, Marco Marras