de Redatzione
Tàtari, 25 de Santandria, pratza S. Caterina, oras 17
Manifestada: die internatzionale pro s’eliminatzione de sa violèntzia subra de is fèminas
Respeta s’esistèntzia de is fèminas o iseta·ti sa resistèntzia nostra!
De su cumintzu de custu 2023 a oe sunt istadas ochidas in totu su territòriu de s’Istadu italianu 105 fèminas, e 22 petzi in Sardigna dae su 2008.
Epuru, su feminitzìdiu est ancora contadu in is mèdios de comunicatzione comente a unu gestu improvisu, aventadu, motivadu dae cada iscusa possìbile: sa gelosia, sa traitoria, su refudu. In s’Istadu italianu benit ochida una fèmina cada duas dies e una fèmina subra de tres at denuntziadu de àere subidu a su mancu una violèntzia sessuale.
Prus de su 80% de is casos de violèntzia de gènere acontesset intre is muros domèsticos, tantu chi in su tempus de is acorros dèvidos a sa pandemia Covid, is rechertas de agiudu de is fèminas sunt crèschidas de su 73%.
Sunt datos chi faeddant craru: non sunt casos isolados ma est unu fenòmenu istruturale e sistemàticu. Is càusas de custu fenòmenu non sunt relatziones sìngulas concruidas in modu tràgicu, ma una cultura de su controllu e de su possessu de is mascos subra de is fèminas. Si tratat de su patriarcadu, e de unu sistema econòmicu capitalista chi trasformat is persones, mescamente cuddas prus fràgiles, in ogetos e duncas in mertze.
«Pro custu, su 25 santandria, die internatzionale contra sa violèntzia subra de is fèminas, amus a èssere in pratza» – narat Giorgia Grimaldi de s’assòtziu Sa Domo de Totus chi at organizadu s’eventu – «est un’urgèntzia polìtica sa de mòvere a pratza e cumbàtere pro revendicare is deretos nostros, est un’urgèntzia sa de nos mobilitare pro chi custu sistema patriarcale siat eliminadu, e nos lasset bìvere».
Sa manifestatzione chi s’at a acumprire sàbadu 25 in Pratza Santa Caterina in Tàtari dae is oras 17, at a èssere mescamente unu momentu de cunfrontu e informatzione, de cumpartzimentu de un’arrenegu difùndidu chi si devet trasformare in chertu pro unu cambiamentu radicale e culturale, ca cada vìtima de feminitzìdiu est una vìtima de podèriu.
Non bastant prus solu is ammentos nen is dolos severos de is cales su sistema giurìdicu s’est dotadu, est su momentu de torrare a sa dimensione colletiva s’ispàtziu suo, est a nàrrere sa pratza.
«Su nostru 25 de Santandria» – ispiegat Maria Antonietta Scanu, una de is promotoras – «at a èssere unu momentu de riflessione polìtica, de anàlisi e de cumpartzimentu, gràtzias a sa partetzipatzione virtuosa e mìscrina, otenta tràmite interventos artìsticos, cun s’iscritora Clara Farina, s’iscritore Filippo Kalomenìdis e sa cantante Francesca Dettori, e de setore, comente cun su consultòriu AIED e su Tzentru Antiviolenza, puru domo famìlia AURORA, chi ant a dare unu contributu fundamentale subra de sa realidade de su territòriu e subra de cantu est istadu fatu o ancora b’at de fàghere»
«Custa die est un’ocasione pro faeddare de fèminas» – concruit Ninni Tedesco pro Sa Domo «ma nos amus a cunfrontare subra de totu is chistiones de gènere, subra de sa violèntzia subra de is chi apartenent a sa comunidade LGBTQ+ e subra de su balore de is rivendicatziones suas de chertu e identidade».
A sa fine de sa serada Sa Domo de Totus cumbidat a partetzipare a un’aperitivu cun oferta. Su badàngiu at a èssere donadu a su Tzentru antiviolèntzia de Tàtari e a sa domo-famìlia AURORA.
Imàgine: Domus de Totus
